I feel bad, I am not well, I do not know what is wrong with me, I feel pressure in my head together with a slight sadness sustained in the last weeks. I don't go out of the house, I don't know how to treat other people, other people don't know how to treat me (or if they do and maybe I don't understand them). I am dizzy, nauseous, I do not sleep well, nervous, dejected... I am hot and sad, I do not feel well.
I am not and will never be able to plan or seriously approach CTB, as it is more of a desire than a real option... and I am sad because I am kind of fading away little by little, disappearing in slow motion, each passing day a little more... I feel like I am dying of sheer exhaustion.
... I'm choking, I'm short of breath and I have no tears to express what I feel.
//
Em trobo malament, no estic bé, no se que em passa, noto pressió al cap junt amb una lleugera tristesa sostinguda durant les últimes setmanes. No surto de casa, no se tractar les altres persones, les altres persones no em saben tractar a mi (o si i potser no les entenc). Estic marejat, amb nàusees, no dormo bé, nerviós, abatut... tinc calor i tristesa, no em trobo bé.
No sóc ni seré capaç mai de planificar ni abordar seriosament el CTB, doncs és més un desig que no pas una opció real.. i estic trist perquè estic com desfent-me a poc a poc, desapareixent a càmara lenta, cada día que passa una mica més... noto que m'estic morint de pur esgotament.
... m'ofego, em falta l'aire i no tinc llàgrimes per expressar el que sento.